Símptomes
Per a les obsessions i les compulsions s’han de complir diversos criteris implícits en les definicions respectives.
Les obsessions es defineixen per:
- Pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents que en algun moment del trastorn es viuen com a intrusius i inadequats, i que causen ansietat o malestar significatius.
- Els pensaments, impulsos o imatges no es redueixen a simples preocupacions excessives sobre problemes de la vida real.
- La persona intenta ignorar o suprimir aquests pensaments, impulsos o imatges, o bé intenta neutralitzar-los mitjançant altres pensaments o actes.
- La persona reconeix que aquests pensaments, impulsos o imatges obsessius són el producte de la seva ment.
Les compulsions es defineixen per:
- Comportaments (rentar-se les mans, ordenar objectes, comprovacions) o actes mentals (per exemple, resar, comptar o repetir paraules en silenci) de caràcter repetitiu.
- L’objectiu d’aquests comportaments o operacions mentals és prevenir o reduir el malestar o prevenir algun esdeveniment o situació negatius.
Tractament
S’aplica la teràpia d’exposició amb prevenció de resposta, així com la teràpia cognitivoconductual.
Les tècniques d’exposició consisteixen a afrontar, de manera sistemàtica i deliberada, situacions (per exemple, parlar en públic) o estímuls interns (per exemple, sensació de desmai, preocupacions, obsessions) que generen ansietat o altres emocions negatives (fàstic, ira) i/o provoquen l’impuls de fer una acció determinada (per exemple, rentar-se les mans compulsivament, comprovacions repetides, etc.).
La persona s’ha de mantenir en la situació o bé afrontar l’estímul intern fins que l’emoció o l’impuls es redueixin significativament i/o fins que comprovi que les conseqüències anticipades no es produeixen. Evidentment, aquesta tècnica s’aplica de manera molt gradual i respectant el ritme del pacient.