El tret fonamental d’un trastorn afectiu com la depressió és una tristesa vital profunda que afecta tot el funcionament d’una persona, i tant a les relacions intra com a les interpersonals.

Però hi ha altres aspectes clínics comuns a la depressió que solen presentar-se. Són: ansietat, irritabilitat, insomni, pèrdua d’interès, sentiment d’incapacitat, inhibició conductual, pensaments i / o conductes obsessives, somatitzacions, culpa, pessimisme, plors, ideació suïcida … Aquests acostumen a ser els símptomes més freqüents, encara que hi ha variabilitat en funció del tipus de depressió i la intensitat.

És important diferenciar la Depressió d’una tristesa normal, encara que la frontera sovint és difícil de fixar. La tristesa és més proporcionada respecte a un desencadenant extern, la seva intensitat no és tan elevada, la durada és més breu i no té tanta repercussió en el dia a dia de la persona.

TRACTAMENT

Actualment, el Ministeri de Sanitat i Consum en la seva Guia de Pràctica Clínica, promoguda per l’Agència de Qualitat del Sistema Nacional de Salut, afirma:

“… el tractament psicològic basat en tècniques cognitiu-conductuals és el tractament d’elecció per als problemes d’ansietat i depressió, com a únic tractament per als casos lleus i moderats, i amb tractament farmacològic, complementari per als casos més greus”.

L’ús de benzodiazepines i antidepressius fa que no es tractin les alteracions emocionals de manera adequada, la qual cosa provoca que aquestes tinguin tendència a persistir, a cronificar i / o a desenvolupar altres trastorns en els casos més greus.

Cal tenir present que disposem de tractaments psicològics eficaços que ensenyen a la persona a gestionar correctament les seves emocions i, conseqüentment, a disminuir o eliminar els símptomes o el malestar clínic associat als trastorns d’ansietat i depressions “.

Utilitzem 4 modalitats psicoterapèutiques bàsiques, de les quals l’eix central és la teràpia cognitiu-conductual.

1 LA TERÀPIA COGNITIU-CONDUCTUAL

La teràpia cognitiu conductual té com un dels seus objectius fonamentals la modificació de l’estil cognitiu, aspecte característic de la depressió per dos motius:

La depressió sovint és provocada per pensaments negatius.

Els pensaments negatius formen part de la clínica de la depressió.

El nostre paper com a terapeutes és actiu, ja que orientem i aconsellem al pacient, per aconseguir que tingui un funcionament més adaptatiu, oferint-li en tot moment suport emocional. Igualment el PACIENT també té un paper MOLT ACTIU.

2 La teràpia cognitiu conductual es porta a terme dins d’un CONTEXT TERAPÈUTIC DINÀMIC, en el sentit que té molt present tot el funcionament emocional de la persona. La persona es fa més conscient dels seus recursos emocionals, defenses, etc. i, a partir d’aquesta consciència, la orientem en el desenvolupament d’un funcionament més adaptatiu per millorar l’autoconfiança, l’autoestima i la seguretat en si mateixa.

3 Si bé, en essència, en el tractament de la depressió i del trastorn per ansietat generalitzada utilitzem com a eix principal la Teràpia Cognitiu Conductual i la Psicologia Dinàmica, tenim en compte igualment les aportacions de la Teràpia Interpersonal. Aquesta se centra en les relacions interpersonals actuals, així com en el context social immediat del pacient.

4 Psicologia Humanista, aquesta psicologia prioritza l’experiència humana, els valors i les actituds, entesos en el marc del creixement i desenvolupament de l’ésser humà en tota la seva totalitat. Dins del corrent humanista, trobem la teràpia Gestàltica, i d’aquesta prenem la següent orientació:

En la situació terapèutica ens centrem en l’aquí i ara, parlant del passat només en aquelles ocasions en què és necessari per entendre sentiments, pensaments o conductes presents.

El context terapèutic que es crea té els següents trets:
Un clima d’acceptació, cura i estima de la persona, sense jutjar-la;
Comprensió empàtica, dins de la qual el terapeuta és percebut i viscut com una persona pròxima;
en resum, integrem els aspectes bàsics de les diferents corrents terapèutiques, per aconseguir un resultat més eficaç.

DURADA:

En els trastorns depressius, trobem una millora considerable als 2-3 mesos aproximadament, depenent del tipus de depressió, de la seva intensitat i cronicitat. Posteriorment es disminueix progressivament la freqüència, fins arribar a una sessió quinzenal, i finalment, per prevenir recaigudes i consolidar millora, es realitza una al mes.

Psicologia Sant Cugat de Vallès. Violeta Fernández.