GAUDIR DE LA LLAR EL CAP DE SETMANA DISMINUEIX L’ANSIETAT

Les persones casolanes, segons les últimes investigacions, no ho passen pitjor, que les que no paren de sortir. Quedar-se a casa està deixant de considerar-se una conducta típica de les persones avorrides i soses.

S’ està posant de moda el “nesting”. Com sempre la clau és l’equilibri, entre l’activitat i la pausa. Entre l’activitat social i la solitud. Entre la diversió i la reflexió, i així contínuament …

A la Societat en què vivim, “sortir constantment de casa” s’ha convertit en una necessitat, quan també és positiu estar tranquil·lament a casa acompanyat dels nostres pensaments.

L’actitud FOMO (por de perdre qualsevol ocasió social), està sent substituïda pel Jomo (el plaer de perdre) i el FOGO (la por a sortir), el recolliment realment ajuda a gaudir d’un major benestar físic i conseqüentment també psíquic. És de lògica, som éssers biològics i necessitem descansar i renovar energies. Evidentment, és important divertir-nos i fer vida social, però l’activitat constant s’esgota, i provoca ansietat. Està molt desvalorat l’autoconeixement personal, quan aquest és fonamental per trobar-nos bé. De fet si pensem en moments de felicitat, segur que ens ve al cap aquells en què gaudíem d’un important nivell d’energia, el cansament i l’esgotament són incompatibles com els moments de plenitud.

Segons la British Journal of Occupational Therapy, dedicar-se a la rebosteria (sempre que a un li agradi, evidentment) ha demostrat ser efectiva per combatre la depressió, igual podria dir-se de qualsevol ocupació casolana que ens motivi. Així mateix dedicar-se a una bona novel·la segons BMJ redueix el risc de demència. Però per l’estrès, segons un estudi del Journal of Health Psychology es recomana la jardineria, ja que redueix els nivells de cortisol. De fet, s’està posant de moda els mini horts per tenir a casa, fa anys no estaven ni de lluny tan popularitzats.

Igualment passa en el món infantil, cada vegada són més els psicòlegs i psiquiatres que recomanen i insisteixen en la importància que els nens s’avorreixin de tant en tant, ja que estimula la creativitat i disminueix l’estrès.  S’alerta que tanta activitat els genera una important ansietat. Igualment en adults, segons la Universitat de Limerick (Irlanda), l’avorriment afavoreix l’altruisme i l’empatia.

De fet, podríem preguntar-nos, com podem gaudir de les coses si estem en constant activitat.

Per l’autoconeixement personal és fonamental, connectar amb els nostres pensaments i sentiments, saber on som i on anem, tenir consciència de tot allò que ens passa, i com, si el rumb pel qual anem no ens agrada, canviar-; perquè si no la sensació de manca de control sobre la nostra vida ens va envaint, provocant en conseqüència estrès.

És cert, per descomptat, que per a gaudir de salut mental hem de sortir i distreure’ns, intentar trencar fins a cert punt amb les rutines, quedar amb els amics i fer activitats estimulants, viatjar per exemple és una meravella, conèixer llocs nous és un petit antidepressiu, que el cervell necessita novetat és indiscutible. Però la tranquil·litat i el descans són fonamentals per no caure en una dinàmica que crea més estrès i ansietat. El cos necessita descans per reposar-se i energitzar-se. Estar a casa, en un entorn ordenat i agradable, ajuda a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos; parar-nos per reflexionar és fonamental per conèixer-nos bé i desenvolupar la nostra personalitat, com anem a modificar allò que no funciona en nosaltres mateixos o a les nostres vides si no ho sabem? Així que a gaudir d’aquells dies plujosos que tant conviden a ser a casa.

Autoestima, autoconeixement, benestar personal, depressió, ansietat, depressió greu, ideació suïcida, millorar l’estat d’ànim, depressió nerviosa, augmentar autoestima.

Psicologia Sant Cugat de Vallès. Violeta Fernández.