DIABÈTICS I DEPRESSIÓ

El 14% dels diabètics estan en risc de patir depressió.

El 50% de diabètics se sent estressat per la seva convivència diària amb la diabetis. El 66% dels pacients amb diabetis tipus 1 reflecteixen alts nivells d’estrès, davant el 46.9% dels que la pateixen de tipus 2. A aquestes dades cal afegir el següent, que va publicar recentment el Consell General de Psicologia: El 95% de pacients amb diabetis tipus II no rep tractament psicològic, segons un estudi.

En la trobada subscrit entre el Col·legi Oficial de Psicòlegs, La Federació de Diabètics Espanyols i la fundació ASTRA-Zeneca (la finalitat és la formació i informació a pacients sobre diverses malalties així com campanyes de conscienciació en diagnòstic d’hora, prevenció i qualitat de vida a la població general), Sánchez Fierro, vicepresident del consell Assessor de Sanitat, va abordar el tema de la diabetis, fent referència al fet que la majoria de diabètics requereixen d’una intervenció psicològica, atès que, segons les seves paraules “no és suficient l’abordatge farmacològic” per si sol.

En el marc del projecte Suport psicològic a pacients amb diabetis tipus II, es van extreure les següents conclusions:

• Únicament el 5% dels pacients va rebre suport psicològic en el moment de la diagnosi de diabetis tipus II, el qual, segons han assenyalat, els va ajudar i els va proporcionar pautes per acceptar la malaltia i conviure amb ella.
• La intervenció psicològica es va dur a terme en situacions d’ansietat o depressió, i com a suport per afrontar els canvis d’hàbits (alimentació, exercici …), resultant beneficiós per a la majoria dels pacients.
• Entre aquells que no van comptar amb suport psicològic (un 95%), un de cada tres coincideix en la seva utilitat a l’hora d’acceptar la malaltia, assimilar la seva nova condició i conviure amb ella. La majoria subratlla la importància que la intervenció es doni en el moment de la diagnosi, principalment, en el moment de canviar hàbits de vida.
• Nou de cada deu pacients creu molt necessari informar més a la societat espanyola sobre la diabetis tipus II, oferint més dades sobre els riscos de la malaltia i del tractament a llarg termini.
• Es considera fonamental el foment del suport psicològic tant a pares com a nens i adolescents, així com en alguns moments de la malaltia.