TRACTAMENT

  • La teràpia és directiva i molt estructurada. Els objectius són molt concrets: el pacient ha de realitzar unes tasques que s’han de dur a terme, tant en la sessió amb el psicòleg- psicòloga com a casa.
  • El pacient té un paper molt actiu: en el transcurs de la teràpia s’han d’omplir registres i realitzar petits i senzills experiments conductuals.
  • El pacient aprèn a considerar les seves creences catastrofistes, per exemple: “tindré un atac al cor”, “em desmaiaré”, com unes hipòtesis a verificar, i l’explicació que dóna el model cognitiu, com la hipòtesi alternativa.
  • La hipòtesi alternativa i la síntesi de tota la teràpia es refereixen al fet que la persona entengui que els atacs de pànic són una reacció d’alarma de l’organisme davant d’una situació que és percebuda com una amenaça. I que aquesta reacció és adaptativa quan el perill és real però que, en el cas tractat, són els pensaments inadequats – l’avaluació de perill – els responsables que es desencadeni una ansietat molt elevada.
  • Se li explica al pacient, el cercle viciós del pànic, i de fet, una vegada, s’ha interioritzat tota l’explicació, la millora es fa molt manifesta. Es tracta d’assimilar el procés que provoca les crisis, el qual consta de 3 punts bàsics:
    1. Els nostres pensaments
    2. Els aspectes fisiològics: activació del sistema simpàtic, que provoca tremolor, sudoració, …
    3. La nostra conducta.
  • Per entendre aquesta idea, es donen materials complementaris d’autoajuda, transcripcions en algun suport tipus CD, tècniques de relaxació i visualització i se li ensenya la respiració diafragmàtica lenta.

DURADA

Per aconseguir una cura definitiva, i no una simple millora, el nombre de sessions necessàries estaria entre 8 i 12. Si es volen evitar recaigudes es pot arribar fins a les 17 sessions en funció de la gravetat del quadre.

Psicologia Sant Cugat