Psicoteràpia per a l’autoestima: sanar la relació amb tu mateix

L’art de sanar l’autoestima: autoconeixement, realitat i diàleg intern

L’autoestima funciona, en essència, com el pilar central de la personalitat i de la salut mental. Exerceix una influència determinant sobre els nostres patrons relacionals i la nostra competència adaptativa, i modula tant la qualitat de les interaccions interpersonals com el rendiment global i l’ajust psicosocial en les diferents etapes de la vida.

Per això, la infància té un paper fonamental en la seva construcció, ja que és l’etapa en què es comencen a assentar els fonaments de la nostra seguretat. Tanmateix, aquesta estructura no és estàtica. Al llarg de la vida hi ha molts altres desencadenants que la poden minar en més o menys grau, com ara una relació de parella, l’assetjament laboral (mobbing), un acomiadament traumàtic o dols no resolts, per citar-ne alguns.

La conseqüència directa d’una autoestima fragmentada és un profund malentès amb nosaltres mateixos: comencem a confondre la veu de les nostres inseguretats amb la realitat. Aquest diàleg intern destructiu que ens critica ferotgement no és una veritat absoluta, sinó una reacció apresa. Moltes vegades és la veu del nostre «nen interior» espantat o de les nostres vivències traumàtiques, que busca aprovació externa i/o hipervigilància per protegir-se de tornar a patir.

El vidre amb què interpretes la teva realitat

Per trencar aquest bucle, el primer pas és entendre que l’autoestima i l’autoconeixement van de la mà. No pots acceptar ni estimar allò que no coneixes. Necessitem l’autoconeixement per sostenir una mirada honesta en la nostra rutina diària i, especialment, davant els cops més durs de la vida. Això implica un doble exercici d’equilibri: d’una banda, aprendre a identificar i valorar les nostres fortaleses reals (que moltes vegades la inseguretat ens amaga) i, de l’altra, acceptar els nostres «punts febles» sense fer servir el fuet del judici, entenent-los simplement com a àrees de creixement o límits humans naturals.

Sigui quin sigui l’origen de la ferida, el nivell de la teva autoestima actual és el vidre amb què interpretes tota la teva realitat. No veiem el món com és, sinó com el veiem nosaltres. Quan l’autoestima està danyada, la ment tendeix a interpretar les accions dels altres com un atac personal.

Un exemple molt clar d’això passa a la feina. Imagina una cap en una feina nova; si arrossega inseguretats, pot interpretar que un subordinat que no li consulta les coses la ignora o no accepta la seva autoritat. Tanmateix, la realitat objectiva pot ser totalment diferent: potser aquest treballador és tímid o, al contrari, té tantes ganes de demostrar la seva vàlua que intenta ser autònom per no molestar. Mentre que una autoestima sana permet mirar la situació amb perspectiva i preguntar-se «què li passa, a ell?», la baixa autoestima reacciona des de la por i es pregunta «què té contra mi?».

Treballar l’autoestima tampoc no vol dir viure en una fantasia on tothom ens estima. També implica acceptar que no agradarem a certes persones o entorns, i això és inevitable. Una part fonamental d’una estructura del jo forta és aprendre a assumir el rebuig i assimilar que ningú no cau bé a tothom. És una realitat inevitable de la vida social. Quan l’autoestima és sana, entens que, si algú no t’accepta, això parla dels seus gustos, dels seus valors, de la seva història, però no és una mesura del teu valor real com a persona.

Com treballem l’autoestima a la consulta?

El canvi psicoterapèutic real es produeix quan deixes de ser un espectador passiu dels teus pensaments i passes a l’acció. A la meva consulta acompanyo els meus pacients a través d’aquests tres pilars essencials:

• Comprendre l’arrel. Identifiquem les situacions i etapes de la teva història (siguin les bases fonamentals del que vas viure a la infància o altres desencadenants al llarg de la vida) que van construir aquest motlle d’inseguretat. Saber d’on ve t’ajuda a entendre’t i a mirar-te amb una comprensió i una amabilitat profundes, en lloc de culpabilitzar-te.
• Captar i modificar el pensament. Aprenem a detectar les situacions quotidianes en què t’actives en negatiu, aturant el pilot automàtic i reconfigurant la teva història. En lloc de creure’t la primera conclusió catastròfica de la teva ment, el teu «jo adult» pren el comandament, posa en dubte aquesta interpretació basada en la por i busca opcions més realistes i objectives.
• Acceptar la realitat sense desestabilitzar-te (resiliència relacional). En els casos en què confirmem que, efectivament, hi ha un rebuig o una manca d’afinitat real per part de l’altre, la feina consisteix a integrar aquesta realitat sense que alteri la teva estabilitat emocional. El teu «jo adult» registra el rebuig com un fet natural del teixit social, però no el converteix en un veredicte sobre qui ets. Aprens a sostenir el malestar de no agradar a algú sense que això activi un efecte dòmino que destrueixi la teva seguretat.

Millorar l’autoestima requereix un entrenament diari: identificar què et passa, entendre d’on ve, abraçar les teves llums i les teves ombres, qüestionar les teves interpretacions automàtiques i començar a parlar-te amb afecte, paciència i comprensió.

Les sessions

T’atenc a la meva consulta del C/ Orient, 78-84 (Sant Cugat del Vallès) i també en línia, amb sessions de 60 minuts a 65 €. Comencem amb una freqüència setmanal i després passen a ser quinzenals. Més detalls a Sessions i contacte i més sobre mi a Psicòloga a Sant Cugat del Vallès.

Demana la primera sessió: 638 335 500 · WhatsApp